Artritis reumatoide Mata!

L'artritis reumatoide (AR) és la forma més comú d'artritis inflamatòria i afecta aproximadament 2 milions de nord-americans. RA és una malaltia crònica, malaltia autoimmune sistèmica que ataca preferentment les articulacions, però també ataca altres òrgans i sistemes com ara els pulmons, els ulls, la pell i sistema cardiovascular.

La idea que "no és més que l'artritis" no s'aplica a la AR. Molts estudis epidemiològics recents han demostrat que la taxa de mortalitat en els pacients amb AR és més gran que en persones sense artritis reumatoide.

Què és més inquietant és que aquest augment de la mortalitat sembla estar empitjorant segons un estudi publicat el novembre de 2007 de les revistes Arthritis and Rheumatism.

"No es van trobar proves que RA temes experimentat millores en la supervivència durant els últims 4 - 5 dècades", autor principal Dr Sherine E. Gabriel de la Clínica Mayo a Rochester, Minnesota, va dir en un comunicat de premsa. "De fet, RA temes ni tan sols els mateixos les millores en la supervivència que els seus companys sense l'artritis, el que resulta en un empitjorament relatiu de la mortalitat en els darrers anys, i un eixamplament de la bretxa de mortalitat entre RA temes i la població en general al llarg del temps ".

Durant les darreres dècades en l'augment de la supervivència de la població en general, els pacients amb AR també s'han beneficiat d'un diagnòstic precoç, els nous protocols de drogues, i programes de tractament més agressiu. Tanmateix, si aquestes millores en la gestió estan relacionades amb la millora de la supervivència no ha estat ben definides.

Utilitzant la base de dades l'historial mèdic de tots els residents del Comtat de Olmsted, Minnesota (on hi ha la Clínica Mayo situat), els investigadors van identificar 822 pacients amb AR per American College of Rheumatology criteris, de 18 anys d'edat o majors. Això inclou a tots els residents de Rochester, Minnesota, diagnosticada per primera vegada amb AR entre l'1 de gener de 1955, i l'1 de gener de 1995, així com tots els residents de Olmsted County diagnosticats amb AR entre l'1 de gener de 1995 i l'1 de gener de 2000.

L'edat mitjana d'inici a la AR era de 57,6 anys; 71,5% dels pacients eren dones. Seguiment va continuar fins a la mort o l'1 de gener de 2007. Durant el seguiment d'una durada mitjana 11,7 anys, 445 pacients amb AR mort.

Ús de models estadístics per ajustar l'edat i el sexe, els investigadors van comparar les taxes de supervivència dels pacients diagnosticats amb AR de 1955 a 1964, de 1965 a 1974, 1975 a 1984, 1985 i 1994, i 1995 a 2000. Durant aquests 5 períodes de temps, les taxes de supervivència per als pacients amb AR no ha canviat significativament, indicant cap millora significativa en la vida.

Encara que la taxa de mortalitat esperada en la població general va disminuir dràsticament per a homes i les dones entre 1965 i 2005, la taxa de mortalitat de dones i homes dels pacients amb AR es va mantenir constant en el 2,4 i el 2,5 per 100 anys-persona, respectivament, durant el mateix període de temps. Per a les dones en la població general de Minnesota, la mortalitat va disminuir de 1,0 per 100 anys-persona el 1965 a 0,2 per cada 100 persona-anys en 2000, mentre que per als homes, la mortalitat es va reduir de 1,2 per 100 persones-any el 1965 a 0,3 per 100 persones -- anys en 2000.

"Encara que les raons de la creixent bretxa de mortalitat no són clars, les morts cardiovasculars constitueixen almenys la meitat de les morts en pacients amb RA, i és possible que les intervencions cardiovasculars que la millora de l'esperança de vida de la població en general potser no hagin tingut els mateixos efectes beneficiosos en persones amb AR ", va dir el Dr Gabriel.

Els autors assenyalen algunes possibles deficiències en la seva anàlisi. Un estudi de limitació va ser el fet que l'estudi es va realitzar en 1 àrea geogràfica i la majoria dels subjectes eren caucàsics. Una altra deficiència és que l'estudi no podia comptar les persones amb AR que no presents en l'atenció mèdica. Per últim, no és possible extrapolar els resultats als pacients diagnosticats amb AR després de 2000, que hagin estat tractats més agressivament amb la teràpia biològica.

Els autors recomanen urgentment d'investigació que aclareixi les raons d'aquesta discrepància i la mortalitat que condueixi a solucions de millora de la supervivència en pacients amb AR. (Arthritis Rheum. 2007; 56:3583-3587).

Nota de l'autor: En l'actualitat hi ha una enorme quantitat de recerca que s'està realitzant per desenvolupar més eficaç, més selectiva i segura RA teràpies. Si aquestes teràpies tindran un impacte significatiu sobre la mortalitat segueix sent insegur. Hi ha proves que intrigant inhibidors de TNF podria reduir la taxa de malaltia arterioscleròtic en l'AR. I també hi ha algunes proves que aquests fàrmacs poden reduir la incidència de limfoma en pacients amb AR. Això és contrarestat per l'augment de les infeccions respiratòries que es produeixen en els pacients tractats amb inhibidors del TNF. Només el temps i més la investigació ens donarà les respostes.